PASSAR LA NIT EN BLANC

Es tracta d’una intervenció en l’espai urbà a la ciutat de València. L’acció es du a terme durant el transcurs de la nit d’un divendres qualsevol. Un personatge femení es disposa a recórrer els carrers i els bars nocturns de la ciutat amb l’objectiu clar i concret de portar un vestit blanc. Com sabem, existeix l’expressió literària "passar la nit en blanc", d’origen cavalleresc. Quan un noble havia de ser armat cavaller, la nit abans de fer la cerimònia per donar-li les armes, l’havia de passar sense dormir i amb una túnica blanca que simbolitzava que no havia comès cap acció innoble. "Passar la nit en blanc", encara ara, vol dir ‘passar-la en vetlla, sense dormir’.

Aquí, el cos de l’artista és el suport principal de l’obra. És un art regularment efímer, ja que un dels seus propòsits principals és crear i construir imatges a partir d’idees. El personatge del meu projecte se sent, color blanc. Abandona la pròpia personalitat que el caracteritza com a persona i s’endinsa en un món on el fet de fluir sense prejudicis, jugar i experimentar de forma àgil i despreocupada són els principals reptes. Per tant, la intenció és aconseguir que el ciutadà contempli un cos femení que camina sense una direcció premeditada, fruit d’una ment en blanc. Que el ciutadà quedi sorprès, curiòs, i que pugui qüestionar el que realment han vist els seus ulls passar.

Considero oportunes les paraules que Bartomeu Ferrando,performer i poeta visual, utilitza al referir-se al moviment Fluxus, per relacionar-les amb la peça que he dut a terme.
Creu que el joc és un element estimulant de la creació, un element estimulant de la experiència. A més, admira la presència de l’ humor en les obres fluxus, una aportació del Dadaísme, que treu pes i gravetat als actes. L’ humor va més enllà de la afirmació i de la negació. L’ humor pot conduir i situar en l’absurd. I és que en el territori de l’absurd, les lleis de la lògica són inoperants.